La comprensió de la centrifugadora no és complicada, no obstant, tampoc és
una qüestió senzilla.
En paraules científiques, és tracte d’un voltatge a gran escala amb unes
constants de velocitat perfectes dins un espaitemps concret donant com a
resultat un valor d’humitat igualable al zero i, per tant, una neteja
exhaustiva i, a més, antimicrobiana del
producte que hi ha dintre.
Tot un avanç tecnològic, una relíquia de la sanitat i l’hostaleria que
encara avui és d’allò més cotitzat.
En paraules literàries és definiria més com un viatge curt a una quarta
dimensió, on els pentinats de boda i els uniformes planxats firmen la seva
sentència suïcida davant un jutge que té el format del vent, el caos i el
desordre. Un paradís per la bogeria. Una besada d’amor cap al diable.
Passa però, que la centrifugadora no només és un objecte físic i tangible,
és també un estat emocional. Una incomprensió de l’ànima que ha passat per mans
de múltiples i importants personatges intel·lectuals molt abans, inclús, de que
la centrifugadora fos quelcom existent.
La centrifugadora és doncs, l’oracle i el rímel de les parpelles, una
enciclopèdia multilingüe i la Teoria Copernicana, el desamor i nedar al mar amb
lluna plena, Galileu i Einstein, poder anar aferrats de la mà i el monstre del llegones.
Tot i així, encara queda un altre i darrer tipus de centrifugadora. Una que
vol i va més enllà de tota definició anterior. L’anomenarem la Centrifugadora,
així, en majúscules.
És tracte d’un esdeveniment habitual dins l’espècie humana però es desconeix
a les demés espècies.
La Centrifugadora és despertar-se als matins amb els llavis plens de
maduixes dolces demandants de set de més saliva amb sucre.
La Centrifugadora és mirar fixament als ulls i sentir que tot el cos és
comença a gronxolar i que el món és torna tan minúscul que només hi ha espai
per els ulls que tornen la mirada.
La Centrifugadora és trobar un laberint dins una abraçada sense sortida d’emergències
per on poder fugir de la taquicàrdia cardíaca.
La Centrifugadora és perdre el control de les papallones que, ara ja en
massa, s’han posat a ballar dintre de la panxa. És un morir de pessigolles i un
viure d’aire perfumat.
La Centrifugadora és el tacte de la pell de gallina quan la roba cau per
gravetat i per força constant. És la nuesa amb pintura permanent gravada al
cos.
La Centrifugadora és la primera besada immortal a sobre d’un matalàs d’abelles.
També les demés besades immortals. La Centrifugadora són totes i cada una de
les besades siguin o no immortals.
La Centrifugadora és la planificació d’un viatge (també de milions de
viatges) a la fi del món i fent escala a cada continent, país, regió, ciutat i
poble que estigui present al planeta Terra.
La Centrifugadora és voler viure, voler somiar, voler lluitar i, sense
voler, estimar.
Margalida Garí Font,
Dóna’m l’amor salvatge que l’amor sense ser salvatge és
un amor que ha mort.
