Extreure de la pell tota la passió i quedar-se només amb la bogeria.
Poder encetar una ferida ben dins de l’ànima i no sagnar. Aquest és el
privilegi d’un cor que ja no es trenca, ni batega, ni cau, ni torna, ni
escolta.
Baixa una dama des de l’infern només vestint la pell i les llàgrimes que ja
no plora. No obstant, no hi ha mur de pedra on no es pugui construir una
finestra, no hi ha nit d’hivern que no trobi el Sol, ni ones gegants que no tremolin
dins la calma quan moren sobre la sorra d’una illa deserta.
I es que on hi ha cruis hi fa bon sembrar flors i on hi ha flors i fa bon
entendrir el temps i tots sabem que amb el temps no hi ha cicatriu que no s’ompli
de perfum de rosses. El temps finit com
només ell accepta i demostra és l’eina més letal de qualsevol obrir d’ulls.
Estones amic i d’altres enemic però sempre implacable assenyalant-nos que dins
cada paraula nova hi ha un minut més que ja no ens toca.
Fer callar l’espiga que ens recorre l’esquena fins que tenim pell de
gallina i tornar a encendre l’espelma d’aquell qui espera a qui ja no tornarà com
si es pogués encadenar un àguila salvatge al zoològic més prestigiós de la
ciutat i ser incapaç d’entendre que la llibertat no hi té cabuda dins d’una
gàbia.
L’hora més abrupta és aquella que en lloc de comptar minuts no para de
descomptar sospirs de vida. El coratge resideix en un no deixar d’insistir en que
també és possible arribar a la lluna amb l’alçada que proporciona una besada d’amor.
El coratge resideix en ser valents per estimar, per obrir-nos i que el foc
cremi però que les ferides es tanquin de tant besar. El coratge resideix en ser
capaç de construir una finestra cada cop que només tinguem un mur etern.
Això sí és guanyar la batalla al temps, al foc i a la vida d’una sola partida.
MGF
