Mai no serem de
la reialesa encara que tinguem milions d’abraçades.
Mai no gaudirem d’eternitat,
encara que viurem sense el temps.
Mai no tocarem el
Sol però potser una besada ens doni la mateixa escalfor.
Mai no anirem a
veure un ós polar, tot i així, sentirem el fred glacial d’una pèrdua estimada.
Mai no serem
només nosaltres, però SEMPRE tindrem l’opció d’aspirar a ser únics i, sobretot,
a sentir-nos únics.
Perquè només es
senten papallones en comptades ocasions i intentem, boja i inútilment,
atrapar-les. Fins que un dia deixem de
fer-ho i les papallones decideixen quedar-se.
Sorprenentment.
Margalida Garí Font,
encara que els amors canviïn, tots tenen el punt comú d'un horabaixa de papallones.
No hay comentarios:
Publicar un comentario