Tots els teus noms i encara perds.

Avui et dius Barcelona, ahir et deies París.

Passat ahir hipocresia i sempre ets la Ignorància.

No hi ha espai per guardar-hi tot el teu odi,

No hi ha món per retornar-li tot el nostre amor.

No ens feies por abans, ni ara, ni llavors.

Perquè com podem tenir por a la covardia?

A la vergonya?

A la traïció?

A un assassí?

Nosaltres som més, molts més.

Tenim tots els colors, totes les creences, tots els drets d’autor.

Menys els teus, els teus drets no els volem!

No volem ni la sang, ni les víctimes, ni la covardia.

Perquè nosaltres som pau,

som vida,

som drets humans,

som amor.

I ho som sense fer por,

sense la mort,

sense l’amenaça i

sense tota la teva falta d’autoestima.

No entenem de religions,

de tendències sexuals,

d’idiomes,

de colors de pell ni discapacitats.

Però, contra totes les teves voluntats,

cada vegada que tu ens dispares amb l’arma de la teva ignorància,

nosaltres ens aixequem amb la força de tot aquell que ha mort però lliure.

I de la nostra llibertat sí que n’has de TENIR POR,

perquè crema,

perquè avança,

perquè estima i

 perquè, sempre,

et guanya. 

Margalida Garí Font