sábado, 30 de septiembre de 2017

A V I O N E S

Permitir que se derrita todo nuestro hielo y, sin más, ser volcán hirviendo. 

Soñar, y soñar con toda la fuerza de éste mundo, que por favor hoy sí nos atrevamos a besarnos. 

Que sea el beso que nos devuelva al amor y, que por muchos intentos gigantescos que realizemos para impedir que nos embriague, despertemos a las cuatro de la mañana habiendo sido todo el fuego que pueda caber en nuestro volcán de amor y lava. 

Aceptar que perdimos la batalla y quizás la paz sea un ¿por qué no? en forma de viajes de avión entre tu pánico y mi miedo. 

Que en el corazón todos tenemos un amor que escuece a pesar de las suturas. 

Sin embargo, un corazón que escuece es un corazón que no ha muerto. Que aun tiene mucho por sentir, por amar. 

Tú eres mi amar más bello y por eso cierro todas tus puertas. 

Y por eso cierro todas tus puertas. 

(Ábrelas).




Margalida Garí Font

lunes, 25 de septiembre de 2017

L' E S P O I R



Deixa’m quedar-me adormida sobre el miratge de la besada d’ahir,
que no vingui a veure’ns el temps i que la calma porti tots els teus noms.
Deixa’m passar-te els dits per tots els recons de la teva pell i que el rastre del meu perfum sigui la guia per estimar-nos aquesta nit.
Deixa’m obrir-te els braços, l’ànima i la vida. Treure’t la bena dels ulls i despertar-te d’aquest malson que ja fa massa mesos et té captiu.
Que obris els ulls i jo estigui dintre,
que tanquis les pors i es morin d’enveja,
            que entre els teus llavis i els meus no hi pugui descansar ni la pluja i
que de tanta passió, acabem totes les reserves de saliva i ens quedem presos per sempre dins d’una besada eterna.  
Deixa’m fondrem amb la calor del teu cos i que tota la neu del planeta tingui complexe de flama.
Que per un instant de calor el món sigui una bolla de lava.
Però quan s’apagui el foc, deixa’m ser recer, abric i llar.
El punt exacte entre la teva llibertat i la meva independència.
Que per molt que a fora es desperti la pitjor de les tempestes nosaltres siguem la millor cançó d’amor. 




Margalida Garí Font.