L' E S P O I R

Deixa’m quedar-me adormida sobre el miratge de la besada d’ahir,

que no vingui a veure’ns el temps i que la calma porti tots els teus noms.

Deixa’m passar-te els dits per tots els recons de la teva pell i que el rastre del meu perfum sigui la guia per estimar-nos aquesta nit.

Deixa’m obrir-te els braços, l’ànima i la vida. Treure’t la bena dels ulls i despertar-te d’aquest malson que ja fa massa mesos et té captiu.

Que obris els ulls i jo estigui dintre,

que tanquis les pors i es morin d’enveja,

            que entre els teus llavis i els meus no hi pugui descansar ni la pluja i

que de tanta passió, acabem totes les reserves de saliva i ens quedem presos per sempre dins d’una besada eterna.  

Deixa’m fondrem amb la calor del teu cos i que tota la neu del planeta tingui complexe de flama.

Que per un instant de calor el món sigui una bolla de lava.

Però quan s’apagui el foc, deixa’m ser recer, abric i llar.

El punt exacte entre la teva llibertat i la meva independència.

Que per molt que a fora es desperti la pitjor de les tempestes nosaltres siguem la millor cançó d’amor. 

Margalida Garí Font.