Transparències: Pell, pau, energia.

La pell és la primera que ens delata, d’això no en tinc cap dubte. Ens trobem allà, desconnectant d’un exterior que ens absorbeix, mirant a l’infinit del mar que està al nostre davant, respirant d’aquest infinit. I la pell es comença a encongir, a tornar-se mig petita i mig gegant, es comença a fer-se sentir. Exacte, aquesta és la paraula clau, sentir.

Desprès ve la pau, una pau que ens recorda que la lluita té recompenses, que ho fem per alguna cosa molt més gran del que som capaços de percebre, i que tal vegada demà en tindrem la plena certesa de la seva dimensió.

Deixant la pau al darrera i visualitzant l’energia, una energia suau al principi i molt pronunciada al final, una energia inexplicable però real. I aquesta és la sensació final, la recarrega d’energia. Espectacular.

Et trobes allà, de peu, davant un paisatge místic, amb unes persones al teu voltant que sense dir-te res, sense coneix-se’t, t’ho donen tot, absolutament tot, tot el que vols, tot el que necessites i tot el que tenen. Llavors t’envaeix el gran pensament, les preguntes, les sense respostes, les imatges entrecreuades, la incertesa, el dubte, tu.

Per què essent feliç amb una cosa tan simple has d’amargar-te amb tantes altres tan complexes? Per què la hipocresia,  la impotència, la tristesa, el materialisme, la superioritat, la injustícia, les cadenes? Per què l’enveja, la maldat, la humiliació o la intolerància? Per què aquests preu inflats fins els extrems?

Doncs perquè si no passessis per tot això series totalment incapaç de valorar l’altre cara de la moneda, ho tindries tant per mà que ni ho reconeixeries. I si, és veritat, és dur, dies és massa dur, i voldràs tirar la tovalla més d’un i dos cops, rendir-te, i et cauran les llàgrimes, i sentiràs cada vegada amb més intensitat  tots i cada un dels perquè abans mencionats. Però quan tot això acabi, quan la teva força hagi vençut tots els obstacles, recordaràs la autèntica resposta. Recordaràs qui ets i que hi fas aquí, on has estat i on vols estar. Recordaràs l’estructura, el material i el contingut. I sobretot recordaràs que has de girar la cara  a la moneda per guanyar alguna cosa amb sabor, potser només necessitava una mica de sucre, potser era sal, potser eres tu que havies de deixar de menjar xiclet per sentir-ne bé el gust, i potser havies oblidat com es girava.

Sigui com sigui és ara, amb el místic paisatge, amb la gent tan mística com el paisatge i amb la brisa que et toca l’esquena que de tan en tan la teva moneda es transparenta per deixar-te veure un miratge de la part invisible. I és ara quan sents l’energia, la pau i la pell. Però sobretot és ara quan sents que un dia, no molt llunyà, ho deixaràs de sentir, i ho començaràs a palpar. Suposo que només per la curiositat que et fa el seu tacte val la pena quedar-te un temps més veient transparències, suposo que les transparències també són importants, ja que, al fi i al cap, és gràcies a elles que veiem les essències de mons molt interiors, suposo que dels més interiors dels mons.  

Margalida,

Perquè hi hagi vida, no hem d’oblidar que hi ha mort.