Sí i no

Sí que ens sentim petits, no invisibles,

Sí que perdem el Nord, no les passes,

Sí que reivindiquem quelcom incert, no innecessari,

Sí que bussejem dins copes de champagne d’imitació francesa, no dins copes de vi rosat picat,

Sí que ens pensem ser la personificació heroica d’Itaca, no herois,

Sí que tinguem besades d’amor, no que tinguem l’amor,

Sí que els dits escriuen grans relats, no els únics, ni els primers,

Sí que el mar és un bressol ple d’escuma, no que sempre ens faci abaixar el plor,

Sí que el viatge sigui per senders indescriptibles, d’altres una mica abruptes, no que tot siguin camins,

Sí que el somni vengui a substituir la vigília, no la temor a les hores fosques,

Sí que l’ànima s’enamori d’allò material, no que tinguem ànima; i menys, matèria,

Sí que els teus ulls abastin llibres sencers, no que els transformin amb tanta freqüència en visualització cineasta,

Sí que el temps no recordi quina hora és, no que no tinguem temps, ni espai. Perdríem  el Ser,

Sí que les taronges pareixin pomes, no que ho siguin,

Sí que la saviesa ens impregni la ment, no que siguem savis,

Sí que les melodies uneixin fronteres, no que les disgreguin les ideologies musicals,

Sí que el sol desperti a la lluna, no que li produeixi insomni,

Sí que les paraules, a vegades, es presentin pobres, no que no es presentin,

Sí que el cor ens expliqui el preu d’un batec, no a la certesa de que això ens etiqueti amb el nom de “rics”,

Sí que la incertesa ens causi respecte, no que ens causi por,

Sí que la vida i la mort siguin quatre lletres i un mateix concepte, no que siguin rivals eterns,

Sí que els ulls siguin un mirall del sentits i el pensament, no que siguin un obstacle,

Sí que les espurnes il·luminin els més obscurs recons, no que ens cremin la visió,

Sí que l’oratge ens mostri el fred, no que ens el causi,

Sí que ni una frase, ni un vers, ni un poema, ens pugui revelar el secret de la nostra existència, no que no es postuli la possibilitat d’aquest secret,

Sí que ens estimem, no que creiem dependència,

I ara, per acabar com els cargols, a l’inversa,

No que les pintures posseeixin colors però sí que ens convidin a veure aquest quadre.

Margaliga Garí Font, 

Art, Literatura i pensament, això és l'humà.