Promeses

Et prometo que no tots els dies seran de colors,

et prometo que hi haurà més d’un drac malvat escalant els nostres cervells,

et prometo que no serà fàcil fer l’elecció entre amunt o a baix, a la dreta o a l’esquerra, davant o darrera,

et prometo que no hi haurà rams de flors ni nits d’hivern sense abric,

et prometo que no et podré regalar la lluna, tampoc el sol o les estrelles, però si et regalaré besades, somriures i horabaixes musicals,

et prometo que en un futur llunyà nosaltres també ens apagarem com les espelmes, però la nostra llum brillarà dins els que deixem enrere i entre les arrels d’un ametller,

et prometo que hi haurà èpoques on la distància serà molt llarga, i la calor molt freda però els cors seguiran a prop,

et prometo que no morirem d’un desamor ni passarem anys de Disney, però la nostra rialla serà com la dels contes de fades,

et prometo moltes baralles, algunes de molt grans, i et prometo moltes més reconciliacions, algunes de gegants,

et prometo viatjar lluny, m’és igual si amb la ment però agrairia que també fos amb el físic, et prometo que, si tinc l’oportunitat, et presento Àfrica i la seva olor,

et prometo milers d’escrits, de històries breus, de detalls i de grans enciclopèdies inspirades amb el teu nom,

et prometo un tassó de xocolata, un pastís de poma i una llesca de pa amb tomàtiga de casa,

et prometo els vestits llargs, la corona invisible de princesa i el pintallavis vermell maduixa,

et prometo la foscor, la llum, la boira, la Tramuntana i Llevant, l’orgull de veure’t sota un pi cantant als teus fills,

et prometo gaudir de la bauxa, cap vespres de cafè i granissat de síndria, platges d’estiu i cinemes d’hivern,

et prometo l’abecedari, els malsons d’estudi i la felicitat de la superació,

et prometo la mà a les caigudes, la paret a les accelerades massa prèvies, la finestra per escoltar els canaris i la butxaca màgica del Doraimon,

et prometo l’Atlàntica, l’illa Creta i el Coliseu,

et prometo els llums poc ecològics del Nadal, els dinars familiars i el recital d’alguns escrits importants,

et prometo l’oratge del començament de tardor, la misèria de menjar d’un restaurant car,

l’or dels teus ulls i la lluna amb la pruna dels dotze anys,

et prometo l’orgull, la discòrdia, el perdó, la pau i tot l’amor,

et prometo la llar a les nits de tempesta i el camp a les estrellades,

et prometo els records de l’ahir, el moment de l’ara i les prediccions del demà,

et prometo Roma, Argentina, Rússia, Anglaterra i la nostra preciosa illa mallorquina,

et prometo una dedicació, decimals d’abraçades i molts d’intents per no barallar-me amb les injustícies del món, també et prometo barallar-m’hi el triple si tu m’ajudes,

i, de totes les promeses que et prometo, només n’hi ha una que prometo prometre-la fins que no pugui prometre prometre’t res més:

Et prometo que no puc prometre’t estimar-te, perquè estimar-te no és un pla de vida, sinó l’objectiu d’aquesta.

Margalida,

A na Bàrbara, sa meva germana, perquè és la inspiració de la meva ploma i l’escalfor de la meva llar mental.