Tenir-te enfora,
aprop.
No tenir-te.
Subtil,
volàtil,
addictiu
inesperat,
salvatge.
No tenir-te.
Tancar el cor amb clau i que entris per les sutures,
esfullar-nos la pell però a distància,
embogir a un centímetre dels teus llavis i
cosir-los a besades amb els meus.
No tenir-te.
Fer callar la raó amb un ball de papallones i
que l’olor a roses no trobi un hivern on amagar-se.
Entendre que és entre la tinta on s’acaba el temps.
Encendre un foc i trobar-hi el vent.
No tenir-te.
Submergir-nos dins l’huracà i sobreviure,
començar a esbocinar les llàgrimes perquè la flama no s’apagui quan vegi
que som l’amor però sense el passatge.
Les papallones.
Però, no tenir-te.
MGF
No hay comentarios:
Publicar un comentario