Apagar la llum

Però estimat, aquesta nit no he apagat la llum perquè volia seguir desperta. No he respirat profundament perquè volia deixar escapar l’aire. No t’he esperat a la taula perquè m’han enganxat les ganes d’estar sola. No t’he desfet el llit perquè l’escalfor estava a la cuina. No t’he besat als llavis perquè els volia secs d’amor.

Però estimat, aquest matí no he preparat l’esmorzar perquè volia deixar parlar a la panxa. No he agafat el diari perquè no volia mentir al meu interès matutí. No he fet el llit perquè volia pensar que encara hi quedaven alguns dels teus somnis sense poder dormir. No he tancat la porta perquè necessitava no sortir.

Però estimat, aquesta tarda no he accelerat el pas per arribar a casa i veure els teus texans que, ara ja fa massa temps, et vaig dir que eren els meus preferits. No he passat pel cafè calent de l’Avinguda per apropar-me silenciosament a tu i dir-te a l’orella que t’estimo però que al cafè també. No he estirat els braços per endinsar-me dins una abraçada de tu. No he fet el somriure de felicitat quan, a la fi, t’he vist.

Però estimat, potser sóc jo, potser ets tu, potser ningú.

Però estimat, aquesta nit no he apagat la llum perquè volia seguir desperta.

Però estimat, aquest matí no he preparat l’esmorzar perquè volia deixar parlar a la panxa.

Però estimat, aquesta tarda no he accelerat el pas per arribar a casa i veure els teus texans que, ara ja fa massa temps, et vaig dir que eren els meus preferits.

Però estimat, la por de no estimar-te, avui, m’ha paralitzat. I he apagat la llum.

Margalida Garí Font,

 Perquè tots hem tingut por de ja no estimar. Perquè tots hem apagat la llum en algun moment de les nostres vides.